Ariadna en Naxos és una obra on [Javier] Azpeitia ha sabut novel·lar magistralment mites i llegendes diversos, des del rapte d’Europa fins a l’entrada de Teseu al laberint, i ho ha fet d’una manera que crea addicció des de la primera plana, amb un llenguatge elegant però sense cultismes que el farien farragós, amb diàlegs àgils i, sobretot, per l’ambientació de la seva acció a cavall entre un temps mític i l’històric.

Santiago Cucurella, «Del mite al ‘logos’» (Presència, 17-23 de gener del 2003)