Doncs bé, aquest detall del semianalfabetisme del capellà andalús, ningú no el podia comprovar millor que jo, que havia d’escoltar cada dia com destrossava el llatí del missal llegint-lo a la fotrenca, i sobretot quan deia algun tros de memòria.

Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 76