mercer -a m i f

Definició

1  Persona que ven cintes, botons, agulles, fils, etc.
2  Botiguer de teixits de seda i teles.

Etimologia

Del probable català antic merç, llatí merx, mercis, ‘mercaderia’.

Usos

  • —A més a més, què és aquest body? —va preguntar-li tot obrint-li la bata. Era curiós perquè havia introduït «body» al seu vocabulari bàsic però ho deia com les merceres a punt de jubilar-se: amb professionalitat però obrint exageradament el so de la «o»—. No te l’havia vist. De quina talla és?

    Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 223

Tema de la setmana

oficis

Temes i etiquetes