Definició
Dit d’una persona rústica bonhomiosa, sense malícia, no gaire intel·ligent.
La gent creia que el príncep rus Mixkin, protagonista de L’idiota, de Dostoievski, era un pobre taujà que no sabia el que volia.
Etimologia
D’origen incert, potser expressiu d’un parlar pagesívol.
Usos
Quan hi ha un senyor que mana, el petit no té més remei que tornar-se un taujà, d’una complexió incerta i plàstica. Per això els pagesos —l’Empordà és un país de pagesos— tenen la psicologia d’un procés històric absolutament determinat i ineluctable.
Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 101
Tema de la setmana
Josep Pla i l’Empordà