Tothom ha acceptat sense vergonya que Aznar digitarà —des de l’estiu menorquí— el seu successor, com ho va fer Pujol —en aquest esport el PNB i les primàries del PSOE, amb tot l’enrenou posterior, els duen força avantatge—, i pocs s’han fet alguna pregunta sobre la dosi de democràcia que té el funcionament d’estructures tan petites i rostes, i tan marcials, com Unió Democràtica de Catalunya o Unió Mallorquina.

Josep M. Llauradó, «Els partits i la salut (democràtica)» (Diari de Balears, 18 de juliol del 2003)