xirimia f

Definició

(usat sobretot en pl.)  A Mallorca i Menorca, cornamusa. [=Instrument musical tradicional consistent en un bot de cuir al qual hom insufla l’aire per mitjà d’un tub petit (tudell o bufador) i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, proveït de forats (grall o xeremia), fa la melodia i els altres (bunes o bordons) fan el bordó.]

«Set anys, nou mesos i dies | esclau de rei vaig estar | per aprendre de sonar | es grai de ses xeremies» (cançó popular mallorquina).

També: xeremia

Etimologia

Del francès antic chalemie, mateix significat, amb -r- per influx del català caramella, tots dos del llatí calamella, femení de calamellus, diminutiu de calamus, ‘canya’; el mot francès ve pròpiament d’una base grega equivalent, kalamítes, ‘flauta de canya’, que hauria donat la forma romanitzada calamita.

Usos

  • Paperí, xirimies i corregudes de dimonis, la trilogia sobrenatural del nostre estiu fester, s’ha començat a corcar (no puc estar de dir-ho: al meu poble, un guàrdia civil prohibí al dimoni que fes por a la seva filla. Extraordinari). Bé, però què passa? Venga. El paperí ha començat a ser substituït per un engendre (transgènic?), semblant per defora, però més brillant, fet de plàstic. El poble ja l’ha batiat: de paper, paperí; de plàstic, plastiquí. El paperí ha començat a ser substituït pel plastiquí.

    Climent Picornell, «Paperí o plastiquí?» (Diari de Balears, 26 d’agost del 2003)

Tema de la setmana

Termes relacionats amb la música

Temes i etiquetes