La fresca de la matinada i l’aire salobrenc i carregat d’efluvis d’algues que llança la mar ha despertat vivament la mengera als qui acaben de llevar-se.

Joan Santamaria, Visions de Mallorca (Barcelona: Selecta, 1955)

Tinc la fruita primerenca
ran de boca i dins la mà:
plena, fresca, vermellenca;
quina mengera que fa!
I no goso, sóc poruga:
tal l’amor d’uns primicers
diu en l’hora benastruga:
«Això que és no serà més.»
Si et mengés, si no et mengés.

Clementina Arderiu, Cant i paraules (1936)