El toro com a símbol lunar o solar, no com a cap dels dos astres sinó com a cel fecundador, està adscrit també a divinitats atmosfèriques, i el bramul del toro s’assimila al soroll del tro, a la mort, a la vida, al poder.

Núria Cadenes, «Entre la festa i la barbàrie» (El Temps, 26 d’agost-1 de setembre del 2003)

En aquests carrers hi ha una atonia i un silenci que semblen venir de les profunditats del temps. S’hi veuen picotejar les gallines i s’hi sent el bramul d’una vaca; hi passa un ramat que deixa a l’aire una escalfor persistent.

Josep Pla, El carrer Estret (1951)