Definició
Petita extensió que es distingeix de la superfície que l’envolta.
Un clap de neu. Un clap de roures.
Enmig de l’erm hi ha claps de conreu.
Un clap de cel: tros de cel blau entre núvols.
Etimologia
Mot íntimament relacionat amb clapa, sense que es pugui assegurar quin és l’originari. Clapa és d’origen incert, probablement de creació expressiva onomatopeica (per la idea de la roca o llosa que sorolla damunt el sòl) heretada ja d’estadis preromans.
Usos
A la tardor, quan Tarrés fou retornat al camp de Sant Cebrià, recordava en una carta llur primera nit de fugitius: «A l’entrada del camp vaig veure encara ben bé aquell clap de joncs on passàrem la nit; a la banda esquerra aquells aiguamolls són més grans, però es distingeix el punt on passàrem el dia. Al capvespre, passejant, veig els arbres que ens feien de guia pel costat dret en aquella nit de llibertat: aquell petit llac llueix a la claror de la lluna».
Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 54
Aquesta quinzena
En record d’Anna Murià (1904-2002) en el centenari del seu naixement