Definició
Córrer darrere algú per atrapar-lo.
El gos encalçava un conill.
També s’usa en sentit figurat:
La mort l’encalça. Encalçava la sort, però aquesta se li havia girat d’esquena.
«Qui fuig de sa feina, sa feina l’encalça» (refrany mallorquí).
Etimologia
Del llatí vulgar tardà incalciare, mateix significat, derivat de calx, -cis, ‘taló’.
Usos
La nit és alta i s’abraça
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, «Pont del vespre», dins Imitació del foc (1938)
amb mi — tots sols pels carrers.
Els fanals de les placetes
ens encalcen.Sé que no em salvaré,
Ponç Pons, «Ecce Homo», dins El salobre (Barcelona: Proa, 1997)
menorquí expoliat,
de la insomne passió
de llegir tots els llibres.
En el fons crec de cor
que tot és sembrar fum
i encalçam en va el vent
de la Literatura.
Tema de la setmana
Mots trets de poemes