randa f

Definició

Punta de classe baixa, feta amb fil gruixut.

Etimologia

D’origen incert, sembla afí amb el germànic rand, ‘vora, cantell, guarnició de l’escut’, i també amb el cèltic randa, ‘frontera, límit’, cosa que fa pensar en un possible origen comú preromà, potser indoeuropeu.

Usos

  • El dia de Nadal, tota la plana era una orfebreria de gebre; els brins més prims, les teranyines i tot, eren convertits en cristall; els matolls semblaven fantàstiques labors d’argenteria o randes petrificades. La boira ho endolcia. Era un inoblidable paisatge de fades.

    Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 104

Tema de la setmana

Anna Murià (1904-2002)

Enllaços