La penya dels jugadors d’escacs era també bastant cèlebre; allí no mancava mai don Josep Pin i Soler, traductor d’Erasme i de Tomàs More, compilador de sonets i autor de conegudíssimes novel·les. El senyor Pin era un dels homes més extravagants que jo he conegut. Es dedicava a rebentar no importa qui, sobretot els de la seva època. Volia practicar el diàleg socràtic, i a estones resultava positivament entretingut. Un altre jugador d’escacs, de primera categoria, era don Joaquim de Montaner, que li deien el noi Montaner, perquè encara que fos més vell que Matusalem, el seu pare encara vivia.

Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1954)