Però, al cinema, li passa una cosa que fatalment li dóna un caràcter d’art prehistòric: aquesta cosa és un fals sentit optimista. Penseu una mica en tota la literatura i en tot l’art moderns. De Goethe ençà, un cert sentiment tràgic, un cert pessimisme còsmic, viu com una quera invisible en el fons de totes les consciències.

«Optimisme i cinema» (La Publicitat, 17 de febrer del 1924)