embeure v

Definició

1  Absorbir.

La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa.

2  Amarar-se, xopar-se.

S’embeu en la pròpia suor. S’embegueren d’entusiasme.

Usos

  • El camí n’és breu,
    el trot mai no para.
    L’horitzó t’embeu,
    una mà et separa.
    Et posen de dol
    morts de deu mil rostres,
    i et manquen de sol
    amb les seues crostes.

    Ovidi Montllor, «Balada del pas pel món (A la meva mort)», al disc 4.02.42 (1980)

Tema de la setmana

Homenatge a Ovidi Montllor. Avui fa deu anys que va morir, però ja ens havia previngut a la cançó «Les meues vacances» (1974): «Em creureu mort. | Jo no hauré mort. | Faré vacances!»