Definició
1 Estat d’exaltació violenta, que duu als pitjors excessos.
La multitud, encoleritzada, reaccionà amb frenesia i ho destrossà tot al seu pas.
2 Entusiasme molt viu.
El seu darrer llibre fou aplaudit amb frenesia per la crítica.
Etimologia
Del llatí phrenesis, i aquest, del grec tardà phrénesis, ‘deliri’, derivat de phrén, phrenós, ‘diafragma; ment’. D’aquest mot grec es deriven altres mots com ara frenètic, frenòleg o esquizofrènia.
Usos
Vejam una altra pregunta, a partir d’una citació de Nietzsche: «Si existeix l’art, si hi ha un acte estètic, un punt de vista estètic, és indispensable una condició psicològica: la frenesia». L’escriptor [Italo Calvino], mentre beu glops del cafè del desdejuni, no sap què contestar: ¿quina part de raó ha d’haver-hi en la passió, quan escriu? Puc contestar que no, afirma, res de frenesia: que jo sóc sempre racional en allò que escric, que tot el que faig està sotmès a la raó, la claredat, la lògica.
Joan F. Mira, «De la identitat de l’escriptor», dins Sobre ídols i tribus (València: Tres i Quatre, 1999)
Tema de la setmana
Llegir i escriure