Com que ja fa algun temps que l’arquitectura «rústica» s’ha posat de moda, com que la fantasia és que rusticitat vol dir autenticitat i vol dir molta pedra, els arquitectes i els ajuntaments, els propietaris antics o nous de cases, els mestres d’obres i els constructors, es dediquen amb passió metòdica i constant a «restaurar» cases de poble fins a deixar-les tal com imaginen que devien ser quan les van construir. O siga, els lleven l’emblanquinat o la pintura, si en tenien, els rasquen l’arrebossat, freguen la pedra i si cal n’afegeixen de nova, i refistolen el resultat final fins a deixar-ho tot raspatllat, polit, tot de pedra d’una perfecta falsedat autèntica.

«Restaurar, destrossar» (El Temps, 24 de febrer del 2004)