trèmul -a adj

Definició

Que tremola.

Tenia la veu trèmula i no acabàvem d’entendre el que ens deia.

Usos

  • El faig és gòtic com l’avet.
    Mes l’avet puja fosc, aspriu,
    sòbries les fulles, el tronc dret,
    car és d’un gòtic primitiu.

    Mentre el faig, trèmul, somriu
    amb son fullatge transparent
    on l’esquirol hi penja el niu,
    car és d’un gòtic floreixent.

    Guerau de Liost [Jaume Bofill i Mates], «Avets i faigs» (La muntanya d’ametistes, 1908)