xaruc -uga adj

Definició

Decrèpit, caduc, que repapieja.

Un vell xaruc.

Etimologia

De l’occità antic chazuc, mateix significat, amb canvi de -z- en -r- per rotacisme, del llatí caducus, ‘caduc’, amb evolució fonètica pròpia sobretot de l’occità septentrional.

Usos

  • Versió B: s’ha acabat la comèdia. El dictador, quan ha canviat d’escenari —Londres per Xile— ha pogut deixar d’interpretar el paper de vell xaruc i dement i ha recuperat la seva condició natural de primer actor. L’han rebut 40 generals en servei, i tots els retirats, i la companyia Gloriosas Fuerzas Armadas li ha reconegut el paper de primer galant.

    Josep M. Espinàs, «El retorn de l’’aligot’» (El Periódico de Catalunya, 7 de març del 2000)