pèndol m

Definició

Cos suspès d’un punt fix, de manera que pot oscil·lar lliurement endavant i endarrere sota l’acció de la gravetat i usat sovint per a regular moviments (per exemple, d’un rellotge).

Etimologia

Del llatí pendulus, ‘que penja’, derivat de pendere, ‘penjar’.

Usos

  • Si està cansat/da de veure sempre el mateix caos a sa casa li proposem que li done un toc científic. No costa massa i pot entretenir les visites. Comence per construir-se un pèndol amb un fil i una boleta de ferro. Si el fa oscil·lar observarà un moviment monòton que seria etern si poguera eliminar el fregament amb l’aire. Per fer l’experiment un poc més divertit agafe ara tres imants (aquells que té a la porta de la nevera i que sempre van pel terra li poden servir) i pose’ls sobre una taula. Ara deixe oscil·lar el pèndol per damunt dels imants. Si ho fa repetides vegades observarà com és d’estrany el moviment i que resulta difícil fer prediccions. De vegades el moviment es limita al voltant d’un dels imants, d’altres acaba prop d’un altre.

    J. Navarro i J. Ros, «Qui diu que el caos no té lleis?» (Mètode, núm. 35, tardor 2002)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb la física

Enllaços

Temes i etiquetes