Definició
1 Persona que té per ofici de calafatar o tapar les juntures de les taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-les després amb una capa de brea a fi d’impedir el pas de l’aigua. També es calafaten els recipients (com ara les bótes), les carrosseries, les cobertes, etc.
2 (per ext.) El qui construeix embarcacions de fusta.
També: calafatador
Etimologia
Probablement de l’àrab qálfat, mateix significat, d’origen incert, possiblement del llatí vulgar calefare (calefacere), ‘escalfar’, a causa de la fosa del quitrà amb el foc per a l’operació de calafatar.
Usos
I al dic? Oh, els calafats!
Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada» (Óssa menor, 1925)
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
— peix cua daurada, blau d’escata pertot.Sense estar al cas, amb prou feines algú hauria sabut trobar la solució del trencaclosques i compondre, destriant els fragments blaus dels vermells i del blanc brut que els envoltava, el nom del déu Neptú amb què la vídua Salleres, després d’un Júpiter i un Mart, havia prosseguit la saga mitològica iniciada amb l’efímer Polifem del temps de la guerra del 14. A conseqüència dels canvis comportats per la guerra i la col·lectivització de les mines, Júpiter va transformar-se en Lenin, Mart en Llibertat i sobre les lletres del Neptú cobertes amb una mà insuficient de blanc, un calafat entusiasta però maldestre pintà amb vermell el nom de Carles Marx.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)
Tema de la setmana
Per si algú fa massa ponts i s’oblida de treballar, aquesta setmana veurem uns quants noms d’oficis. Aquí en trobareu més.