embrancar-se v

Definició

1  Enredar-se algú o alguna cosa entre branques.
2  (fig.)  Ficar-se algú en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida.

Fou llavors quan em vaig embrancar a estudiar arquitectura.

Usos

  • La meva juvenil i breu experiència d’advocat em va permetre conèixer alguns casos de persones decidides a embrancar-se en reclamacions judicials per autèntiques insignificances. Jo els aconsellava intentar resoldre amistosament el petit conflicte amb un acord, però no em feien cas. Volien un advocat que fos tan entusiasta dels plets com ells.

    Josep M. Espinàs, «Déu al jutjat» (El Periódico de Catalunya, 2 de març del 2000)