tarongina f

Definició

1  Flor del taronger.
2  Melissa o planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Melissa officinalis), amb una forta aroma i un color citrí, de fulles oposades i flors disposades en verticil·lastres pauciflors; té virtuts estimulants i antiespasmòdiques.

Etimologia

De taronja, de l’àrab turunja, mateix significat, d’origen indopèrsic.

Usos

  • Al clar de lluna brillen les flors, en la boirina.
    Ara és l’hora tranquil·la i l’aniré a trobar.
    Baixo els graons, que fan olor de tarongina.
    Els borseguins, brodats amb or, duc a la mà.
    Vora la galeria del Sud m’espera. Allí,
    ben a prop d’ell, tremolo com una fulla d’àlber.
    No faig gaire sovint aquell camí
    i la seva tendresa és fins a l’alba.

    Marià Manent, «Amor amagada (L’últim Emperador dels T’ang del Sud [937-978])», dins el recull Com un núvol lleuger (Barcelona: Proa, 1967)
  • Un dolç somriure, una pell de flors de tarongina, uns mots plens de claror… Parets que s’interposen entre la mà i l’espiga, escull que no li deixa arribar als ulls els seus ulls… Es beu a glops tots els perills. Ha sonat l’hora del desvari.

    Carme Riera, Una primavera per a Domenico Guarini (Barcelona: Edicions 62, 1981)

Tema de la setmana

Flors

Enllaços

Temes i etiquetes