non plus ultra

Definició

Expressió llatina que s’aplica al límit màxim que pot assolir algú o alguna cosa. Literalment significa «no més enllà».

No li demanis mai diners, perquè és el non plus ultra de la gasiveria.

Usos

  • Algun dia, la història reconeixerà que el millor llegat d’en Johan Cruyff no va ser ni Wembley ni el Dream Team, no. El non plus ultra d’aquella època, i tornem a subratllar que costa de pair, va ser corregir la trajectòria fins a dinamitar qualsevol resta de club perdedor, passiu, acostumat al segon lloc i resignat a lluitar contra un destí esquiu. Durant aquells anys, el Barça va ser primus inter pares, rei hegemònic, cabdill únic que encisava el món i sembrava dubtes de canvi definitiu de poder entre els seguidors i poders fàctics blancs. Ja sabem com va acabar de malament aquell curt regnat, mitificat ara per breu.

    Frederic Porta, «Ronaldo i Poulidor» (El 9, 9 de setembre del 2002)

Tema de la setmana

Tot i que es considera una llengua morta, el llatí continua ben viu gràcies a les moltes llengües que en deriven i a alguns mots i expressions que han decidit sobreviure enmig del marasme general, com ara a posteriori, sui generis, de facto, in situ (i no ‘in sitiu’, com deia l’oncle Tonet: un lapsus linguae?) o in vitro. (Cal dir també que el llatí continua essent llengua oficial al Vaticà, l’únic país del món on no es registren naixements —però sí defuncions. Per tant, el 100% de la població és immigrant.) El tema d’aquesta setmana és un suggeriment de Teresa Planas, de Banyoles (Pla de l’Estany), nom, cognom i topònims que per cert també vénen del llatí: Teresa del nom Tharasia, Planes (i Pla) de planus, ‘pla’, Banyoles de balneolas, ‘banys’, i Estany de stagnum.

Temes i etiquetes