Definició
Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.
Etimologia de càntir
Forma dialectal de cànter, del llatí cantharus, ‘copa gran de dues nanses’, i aquest, del grec kántharos [κάνθαρος], mateix significat, pròpiament ‘escarabat’.
Usos
—És inútil. No m’agrades.
Josep Pla, «Escenes d’un primer amor», El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 286
—Però vols fer el favor de dir-me com hauria de ser per a agradar-te?
—Ets una ànima de càntir…
—Gràcies.
—Hauries de ser més murri… Vine a seure al meu costat!
—Ja t’he dit el que fa al cas.
—Tens por del que diran…
—I pel que em deies de la murrieria, gràcies!
—Sí senyor! Ho tinc per dit. No saps ni de la missa la meitat. Avui m’agradaries murri, i ets un babau!
Tema de la setmana
«Si la nostra ànima és la nostra capacitat d’il·lusió —les nostres il·lusions—, deu ésser per això que hi ha tanta gent que tenim ànima de càntir», escrivia Josep Pla al seu dietari el 18 de juliol del 1918. Vuitanta-vuit anys després ens topem, com a mínim, amb dos aniversaris planians: els vint-i-cinc anys de la seva mort (que s’escau diumenge vinent, exactament) i els quaranta de la publicació d’El quadern gris, el primer volum dels 45 que formen la seva obra completa. Aquesta setmana veurem alguns mots i expressions extrets de diàlegs de l’obra de Pla, que sempre se n’aprèn alguna cosa. Com a propina, a més, inclourem enllaços a la web ‘Josep Pla. Una tria de textos breus’, per a aquells que vulguin llegir-ne més. Bona lectura!