garba f

Definició

Feix d’espigues tallades i lligades que generalment es compon de dues gavelles posades en la mateixa direcció. Una gavella és un conjunt de manats o falçades d’espigues.

Fer garbes: arreplegar dues o tres gavelles de cereal i lligar-les juntes creant la garba.

«Per Sant Joan, les garbes al camp»; «Per Sant Pere, les garbes a l’era»; «Pel juliol, les garbes a l’era i els bous al sol»: es refereix a l’època bona per a segar i batre.

Usos

  • Doncs, qui vols que tregui? Jo trec el qui no es guanya el pa. Vols que tregui en Marcó, que a cada cop de roc sap matar un estornell, i no torna mai a casa sense res? Vols que tregui en Mialet, que amb un cop de teles, caça una dotzena de tords, i amb un cop de falç fa una garba de joncs? Com ho faríem, sense ells? De què viuríem, tots els mesos de neu, que ni els arbres tenen fruit, ni es pot anar pel món? Ja t’ho tinc dit, Bela. El menut va arribar massa a deshora i cal que se la campi.

    Josep M. Folch i Torres, El més petit de tots (1922)
  • Enllà on vaja us he de ur,
       olor de garbes d’herba seca,
    andanes, carabasses al balcó,
       tot un passat, amb mi,
    polsim que queia al damunt
       les pebreres, melons de tot
    l’any, manolls de panolles
       que penjaven de les bigues de casa.

    Vicent Andrés Estellés, «La pallissa», III, dins Vida secreta (1975)

Tema de la setmana

Mots extrets del Vocabulari del pagès, de Miquel Pont (Barcelona: Proa, 2005)

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes