hostatge m

Definició

Allotjament; acció d’hostatjar (acollir com a hoste) o d’hostatjar-se (allotjar-se com a hoste).

Etimologia

D’hoste, del llatí hospes, hospitis, ‘el qui dóna acolliment’.

Usos

  • Vénen els rius, de tremp reconegut,
    i els done jo benvinguda i hostatge.
    Vénen altius d’antigues aventures,
    marges i ponts i riberes florides
    de pits menuts i malucs estimables.
    Parlen de solcs i parlen de collites
    i de camins llarguíssims vers la llum.
    Els pose el vi i el pa damunt la taula.

    Vicent Andrés Estellés, «Cant temporal», I (1973-1975), dins Obra completa 5 (València: Tres i Quatre, 1980)
  • Si tu no vols alçar-te, jo obriré la porta, siga lo que siga i passe lo que passe. Si és algun germà nostre i demana hostatge, dormirà baix este mateix trespol. És una obra de caritat molt gran eixa de donar posada al pelegrí. Obris tu o vaig jo? No fa gens bé que fem aguardar a qui siga.

    Francesc Puig-Espert, Nits d’hivern (1919)

Tema de la setmana

Mots amb homòfons (avui: hostatge/ostatge; feu clic a L’escreix per a més informació)

L'escreix