eixorc -a adj

Definició

Estèril, infecund.

«Les pus eixorques ciutats del món en riquees naturals se faeren antigament les pus riques del món en riquees artificials» (Francesc Eiximenis, Lo Crestià).

Usos

  • Cap somriure foll
    no trencarà la quietud
    d’aquest somni dolç,
    teixit de silencis.

    Brots d’herba
    lentament esquerden
    la terra
    eixorca i dura, on
    potser un dia neixi
    la paraula perfecta.

    Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 66