anar tirant de la rifeta

Definició

Anar tirant, campant o passant la vida amb poc esforç, valent-se de mitjans fàcils.

Etimologia de rifeta

Diminutiu de rifa, de rifar, probablement d’origen expressiu com mots semblants d’altres llengües romàniques, amb un sentit més o menys comú de ‘barallar-se, saquejar’.

Usos

  • [26 de gener de 1919]  Jo no he aconseguit mai escriure una poesia. La meva incapacitat, en aquest punt, és tan gran, que ni ho he intentat. Hi ha moltes persones que escriuen la poesia des de la seva més tendra infància, d’una manera gairebé inconscient. Se’ls enganxa una musiqueta a l’orella i van tirant de la rifeta. Arriba un moment, però, que la musiqueta —per la raó que sigui— se’ls desenganxa. És per això, sospito, que hi ha tants ex-poetes de vint-i-cinc anys —poetes retirats de la poètica. En un país tan copiosament musical, escriure en prosa, descriure un qualsevol objecte —un arbre, un bigoti, un conill—, és més difícil.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 487

Tema de la setmana

Frases fetes del Quadern gris (1966), de Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981)

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes