Als diumenges d’hivern sense tramuntana, les passejades per la garriga i els sotaboscos són puntuats pels pam-pam dels caçaires. Uns sorolls que cal aprendre a no sentir, sota pena de convertir les caminades en moments d’angoixa inextingible. Els caçaires semblen haver-se apoderat de cada tros de la natura i, mestres i senyors de les bèsties que hi viuen, poden també acceptar o refusar la presència dels altres, els que no cacen.

, «Boletaires, caçaires i carnissers» (El Punt, 18 de desembre del 2005)

Saps, avui l’Adrià m’ha explicat una llarguíssima història de vaquerus, diu que de gran serà vaqueru, agafarà la pistola i pam, pam, pam, matarà tots els Francos del món.

Montserrat Roig, L’hora violeta (Barcelona: Edicions 62, 1980)