mudamenta f

Definició

Acció de mudar o de mudar-se; l’efecte, sobretot en el sentit de vestir amb roba que no és l’habitual, sinó més elegant.

Quina mudamenta, la d’aquells turistes a l’hora de sopar, semblava que anaven a un casament.
El registre d’aquest mot és col·loquial, irònic i una mica exagerat. Si no volem que tingui aquestes connotacions, sempre podem dir-ne mudament.

Etimologia

De mudar, del llatí mutare, ‘canviar’.

Usos

  • Recordo haver sentit explicar que, en una recepció o dinar de gala sota la presidència de don Alfons i donya Victòria celebrat al Palau de Pedralbes, un fabricant barceloní dels grossos, perfectament ignorant dels usos i costums de la cortesania i de l’etiqueta més elemental, en arribar al vestíbul, va veure un senyor tot vestit de passamaneria plantat al mig, i, amb molt mal encert, va suposar, per la mudamenta d’aquell home, que era un servidor de la Reial Casa. Induït per aquest error, li va lliurar el capell i l’abric perquè els dugués al guarda-roba. Però, en comptes de la xapa que el bon senyor esperava, es va trobar que el de la passamaneria d’or, tot enfurismat, li va llençar per terra violentament les peces de vestit que li havia posat a les mans, tot dient ple d’urc i de ràbia:
       —¡Vaya majadero!
       El suposat servidor o majordom no era altre que el marquès de Viana, guarnit de Sumiller de Corps i farcit de condecoracions, que allí estava en funcions del seu elevat càrrec palatí.

    Rossend Llates, Trenta anys de vida catalana (Barcelona: Aedos, 1969), pàg. 503

Tema de la setmana

mots formats amb el sufix -menta 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pencamentaparar l'orella