manoi interj

Definició

Exclamació que expressa l’admiració, la sorpresa.

Manoi, quina gentada pels carrers!

També: renoi!

Etimologia

Contracció col·loquial i infantil de mira noi!

Usos

  • Perquè d’aquesta aventura meva em queda el record i l’amistat de la Margarida [Xirgu], que per a mi és la cosa més important al món. Quan vaig deixar la meva gent (ja saps que el que més estimo al món són les meves germanes) per embarcar-me en aquesta aventura americana, vaig tenir confiança en la Xirgu. Quins canvis, manoi, que trobaré quan arribi a Barcelona… Perquè jo me’n vull anar. La Margarida no vol que me’n vagi, ¿saps? però jo tinc ganes d’anar-me’n.

    Irene Polo entrevistada per Francesc Madrid a la revista Catalunya, de Buenos Aires (1937), dins La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 28
  • Quan l’Elvira arribà sola a l’església es féu una remor d’exclamacions.
       —Manoi, com ve la Jana! —digué un dels escolans.
       —No hauria cregut mai que pogués ser tan xamosa —comentà el vicari.
       —No sembla la mateixa —observaren a cor alguns nens.

    Josep Virós, Verd madur (Tremp: Garsineu, 1996 [1957])

Tema de la setmana

La setmana passada Magí Camps ens demanava «Més aglutinacions, sisplau». Doncs aquesta li’n darem unes quantes. Algunes de normatives i consolidades, com la d’avui, i unes altres de més modernes.

Enllaços

L’escreix

Un comentari a “manoi”

Deixa un comentari a Josep Roma

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aviamencabat