gomet m

Definició

Etiqueta adhesiva de colors i formes diverses utilitzada sobretot en educació infantil en diferents activitats (seriació, lateralitat, etc.) i com a mitjà per a marcar algun objecte exposat al públic afectat per alguna circumstància.

Cal col·locar els gomets rodons a l’esquerra i els quadrats a la dreta.

El quadro que volies deu estar venut, perquè l’han marcat amb un gomet blau.

Etimologia

Derivat de goma, del llatí vulgar gumma, llatí clàssic cummi o gummi, mateix significat, i aquest, del grec kómmi [κόμμι], manlleu de l’egipci, on designa el producte de l’acant.

Usos

  • Corríem xocant entre nosaltres i adonant-nos que tothom duia un gomet al front. De colors. A poc a poc es van anar formant petites colles. Jo, per exemple, vaig contribuir a emparellar —mitjançant moviments de mans i els ulls gairebé desorbitats— companys que compartien un gomet verd. Calien tercers per a assegurar-te que havies topat amb algú del teu color.

    Víctor Garcia Tur, Twistanschauung (Barcelona: Empúries, 2009)
  • Quan el nen, a l’escola, tenia (o té, el mètode encara deu continuar vigent) un comportament adequat, la mestra el premiava amb un gomet que adheria al costat del seu nom, en una llista pública: un gomet acolorit i llampant, rodó, estrellat o quadrat. Per contra, un gomet negre indicava que el nen havia tingut un mal comportament i probablement havia dit dona de vida alegre a la mestra.

    Enric Gomà, «Vols un gomet?» (Ara, 26 d’agost del 2022)

Tema de la setmana

Diminutius

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “gomet”

  1. Núria Martí — Caldes de Montbui

    Aquesta sí que és bona! No sabia que els gomets els haguessin inventat abans els lectors i les lectores del Diccionario de la Lengua Española que l’educació infantil de Catalunya. Ara que ho miro per Internet, veig que el Twitter també en va parlar força, fa més d’un any
    https://twitter.com/RAEinforma/status/1496772006939103237

    EL més sorprenent és que les informacions sobre el fet que l?Institut d’Estudis Catalans no ha admès aquesta paraula hagin passat amb tant silenci. Si no la podem dir, que ens diguin per què? No és ben manllevat del francès, si aquest és l’origen de la paraula? Al Twitter, l’Acadèmia espanyola admet una possible influència del català en l’arribada al castellà del mot “gomet”, però a la definició aquest “detall” és oblidat pels acadèmics espanyols.

    El que em sembla ridícul és parlar d’ “enganxines” (o “ferratines”, a Mallorca) i continuar amb el calc del “pegatina” castellà (que tambe és el nom d’un grup musical … català !!!).

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

regalimgomós -osa