ficar v

Definició

Posar, fer entrar, una cosa dins una altra.

No podia ficar la clau al pany.

No es trobava gaire bé i es va ficar al llit.

No et fiquis les mans a la butxaca!

Ficar-se de peus en un bassal.

També: aficar (Balears)

Etimologia

Del llatí vulgar figicare, derivat de figere, ‘clavar, ficar, fixar’, contret segurament ben aviat en ficcare.

Usos

  • No és sempre culpable de l’error el mot que ve de fora. Ben sovint topem amb paraules ben catalanes que, pels motius que siguin, ocupen un lloc que no els pertoca i prenen significats que, si repassem la definició que en donen els diccionaris, no tenen. Són errors doncs menys evidents que ens poden forçar a ficar la pota.
       I vet aquí un d’aquests errors: ficar. El sentit recte del mot al·ludeix a fer entrar una cosa en un lloc, a introduir d’alguna manera, i per això fiquem diners a la guardiola o ens fiquem els dits al nas; sempre hi ha alguna cosa que entra, i per tant no podem ficar els llibres al prestatge ni ficar un determinat programa de televisió, frases que farem bé de corregir amb un senzill —i funcional— posar. Cal però preservar el ficar en les expressions en què el seu ús és figurat (no tan físic), casos en què l’opció dolenta serà precisament posar, que rebaixa clarament la força del que diem: ens fiquem on no ens demanen, ens fiquem de peus a la galleda o ens fiquem algú a la butxaca.

    Rudolf Ortega, Tinc més dubtes. El petit llibre del català correcte, 2 (Barcelona: La Magrana, 2010), pàg. 119

Tema de la setmana

No vols dubtes? Doncs dues tasses!

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer més hores que un rellotgeteletreball