fendre v

Definició

1  Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la.

2  Tallar (l’aire, l’aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid).

L’àguila fenia l’aire batent suaument les ales.

També: fendir

Etimologia

Del llatí fĭndĕre, mateix significat. La flexió verbal de fendre és com la de prendre; la de la variant fendir, com la de servir.

Usos

  • Començaré per dir «corria»
    i ja la veig corrent:
    sóc jo mateixa quan esclata
    la força adolescent.
    Sentia esquerpa tota cosa,
    tot m’era nosa. Fi,
    com un tallant, fendia l’aire
    mon cos; i per fugir,
    només la punta vigorosa
    del peu a l’empedrat
    i el braç que ritma i l’alegria
    del cap escabellat.

    D’aquesta empenta apassionada
    prou bé tenim record.
    De llibertat és una estampa
    gravada al fons del cor.

    Clementina Arderiu, «De la llibertat?», dins Sempre i ara (1946)
  • L’endemà de bon matí
    davant la Verge del Carme,
    de genolls està pregant
    i a dos ciris encén la flama.
    Però ben entrada la nit
    quan la lluna és com una daga
    fendirà el cel un nou crit,
    pietat, pietat.
       —No em mateu,
    que tinc dos fills i una esposa,
    us daré tot mon diner,
    però no em claveu eixa daga.
    No em mateu,
    us demano per ma mare!
       —Reseu l’últim «Crec en Déu».
       —Pietat, pietat.

    Lluís Llach, «El bandoler» (1967)

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis trets de poemes

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

embostaatardar