faltar v

Definició

Haver-se mort.

El dia que el pare falti hauràs d’encarregar-te del negoci.

En aquella casa, sort de l’àvia; no sé què faran el dia que falti.

Etimologia

De falta, de l’antic falt, falta, ‘mancat’, llatí vulgar fallĭtus, per falsus, participi del llatí fallĕre, ‘fallir, enganyar’.

Usos

  • I ara l’àvia està espantada, albira el final i no vol morir-se, perquè sap que el seu marit l’espera fa quinze anys per demanar-li comptes. Tot just el recordo, l’avi; jo era encara molt jovenet quan ell va faltar.

    Jesús Moncada, «Preludi de traspàs», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 57
  • La mort dels pares m’abocà a un camí abrupte. Ja els pares dels meus pares havien desaparegut tots. De futurs estroncats, n’hi havia tradició, a la família. Ma mare era òrfena quan es casà, només tractí amb avis paterns. De l’avi en tinc un record boirós. Faltà d’un atac al cor, en el camp, quan jo era una criatura.

    Manuel Baixauli, L’home manuscrit (Palma: Moll, 2007), pàg. 44

Tema de la setmana

Entorn de la mort

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

deixar-hi la pellfer malves