faltar-se’n poc

Definició

Haver estat a punt d’esdevenir-se.

Se’n va faltar poc perquè aconseguís la primera plaça.

També s’usa amb les formes faltar-se’n ben poc i faltar-se’n molt poc.

Se’n va faltar ben poc, que no caigués!

Etimologia de faltar

De falta, de l’antic falt, falta, ‘mancat’, llatí vulgar fallĭtus, per falsus, participi del llatí fallĕre, ‘fallir, enganyar’.

Usos

  • Aleshores escrivia versos cada dia; potser no un poema sencer —no ho recordo—, però poc se’n faltava. I de sobte, un bon dia, vaig arribar al vespre sense haver escrit ni una ratlla. Vaig quedar esbalaït.

    Miquel Martí i Pol, Papers domèstics (Barcelona: Empúries, 1996), pàg. 27
  • És una persona no pas tan vella com jo, però poc se’n falta. Ara deu tenir 75 anys. És un metge rural que al meu entendre té molt bon sentit. Les meves visites no són pas les habituals que se solen fer als metges.

    Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 209

Tema de la setmana

Expressions amb ‘poc’

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “faltar-se’n poc”

  1. Vicent Loscos — Agramunt (Urgell)

    Sobre aquesta expressió, que surt a l’exemple: És una persona no pas tan vella com jo, però poc se’n falta…, amb aquest mateix sentit, jo havia sentit: poc se n’hi falta.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de pocni poc ni gaire