Definició
Alcohol etílic; etanol.
Si tens les mans tallades, frega-te-les amb una barreja d’esperit de vi, suc de llima i glicerina a parts iguals i deixa’t de cremes i romanços.
També: esperit
Usos
—Abans de començar faci cafè perquè en havent dinat no n’he pres. Se l’han begut tot i he tingut mandra de fer-me’n per mi sola.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (Barcelona: Club Editor, 1967)
Vaig encendre el fogonet d’esperit de vi. Quan es va morir la Cecília vaig fer tallar el gas perquè tenia por de morir asfixiat si algun dia em distreia i no em recordava de tancar el comptador abans d’anar a dormir. A l’hivern encenia la cuina.A l’Edat Mitjana moltes malalties no tenien cap remei, ni tan sols res que les pogués alleugerir. Per això, no és estrany que els metges de l’època giressin la vista cap a l’esperit de vi, aquell líquid que no només servia per dissoldre-hi substàncies i obtenir medecines, sinó que també portava a un estat mental en què els mals devien semblar menors. L’esperit de vi era el que més tard s’anomenaria alcohol i també podia servir d’anestèsic.
Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007)
Tema de la setmana
Rescatem frases fetes i locucions!
A Elna, per influència occitana, a l’esperit de vi (95° / 96° obtingut per destil·lació del marc de raïm/de la brisa de raïm) li diem “tressis”.
A l’esperit de vi (de 65° a 70°), li diem “fina”.
Em sap greu que la paraula “esperit de vi” es deviï massa sovint cap a la paraula “alcohol”. Avui la sento dir a molt poca gent. Jo, de petit, era una cua de sargantana que sempre em feia trencs, nafres, esgarrinxades…la meva mare em deia: Vine, que t’hi posaré una mica d’esperit de vi. Abans ens curaven amb aigua oxigenada, aigua bòrica, aigua del Carme…
Ací es perdé abans de mi, però a mi m’aplegà l’esperit d’amoniac /esprit d’amoniaco/ per a les picades d’aranyes i meduses.