No crec gens que tarambana sigui manllevat o imitat del castellà, per més que allí també s’usi en llenguatge familiar (també en gallec i en algunes bandes d’Amèrica diuen un tarambanas); amb tot i que Fabra no el vagi admetre en el Diccionari General (però no fou un oblit? car bé l’inclogué en el Diccionari Ortogràfic, i tarambanada i tarambanejar). En castellà ha tingut menys ús literari, i no s’hi registrà fins al 1817. […] Jo no hi he percebut mai regust acastellanat, ni he sentit dir tal cosa a ningú.
El fet és que l’han usat escriptors de llenguatge pur com Narcís Oller («no se l’escolti pas a aquest tarambana —s’apressà a respondre la dispesera»), o Emili Vilanova («uns baliga-balagues que no es cuyden més que de fer lo tarambana amb les minyones»); Ruyra ja l’usava en Marines y boscatges: «Dóna bo, de banyar-se en una nit d’estiu com aquesta; vostè s’haurà rigut dels meus capgirells; veritat? No, no m’ho negui: això no és cap mal: jo també me’n ric; m’agrada criaturejar: sap? Sóc així… tarambanota—. I riu que riu! — —Sap què li anava a proposar, ara? Una calaverada: res, que vostè fóra un bon company per a nedar de parella — vostè no em coneix a mi, ni jo a vostè — més simpàtica l’aventura, oi? Una tarambanada bonica, una gran idea, com totes les meves—. I torna a riure i a mirar-me amb una berganteria trastornadora», La Xucladora (Pinya de rosa).
Joan Coromines, entrada TARAL·LA, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 303
Torneu a tarambana
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...