El va batre Agustí Bartra a Crist de 200.000 braços per encabir-ne set en només un parell de frases:

Criatures de la vida i de la fantasia, l’atzar els buscarà camins i estades entre els homes, per als quals repetiran inlassablement llur esdevinença enmig de l’època sòrdida i cruel que els tocà de viure i que, en el fons de llurs ànimes, acceptaren com una exigència del destí de llur temps, tan pròdig en hecatombes. Singulars i il·luminats, senzills i prodigiosos en llur humanitat, mínvols dins els simulacres de la història i gegantins en llur tendresa i afirmativa consciència, marxen per la terra de llur pròpia faula sense el rebombori de la glòria ni la pressa dels personatges que han d’esquinçar l’aire per a proclamar llur estatura i transcendència. Marxen! Cap on?