La meva àvia, que era de Sant Martí de Tous, Anoia, quan es referia a algú que considerava molt mala persona, deia: «Malaguanyats nínxols que vaguen!…», referint-se a que tots hi guanyarien si ja fos mort i enterrat.
—Josep M. Ribaudí (Igualada)
I al Diccionari català-valencià-balear trobem això:
«Malaguanyat pa que menges!»: es diu a un home molt malfeiner o inútil. «Malaguanyat bastó que vaga!»: es diu per indicar que caldria bastonejar algú. També es diu «Malaguanyat vit de bou!». Té un ús especial formant una afirmació equivalent a «no cal dir-ho! no en mancava d’altra!» (Tortosa). «Vindràs avui?—Malaguanyat!» (=és clar que sí).
Torneu a malaguanyat -ada
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...