Incerta glòria · Uncertain Glory · Flüchtiger Glanz (II)

Traducció a l’anglès del passatge d’avui d’Incerta glòria, de Joan Sales:

“Soleràs was sorely wrong on this point as on so many others; he even told me once: ‘If I’ve never got round to committing suicide, it’s because I’d rather be a suicide that’s failed – failure even in suicide!’ Yes, he did really say this once, those very words; perhaps it was just one of his shafts of wit, but his wit often had real content. And please do forgive me for harping on about Soleràs.”
   “Forgive you? But I’ve already told you it’s Soleràs I want to talk about. Or is it forbidden to talk about him?”
   “I’d gathered at that ‘gala lunch’ that you didn’t like people talking about him.”

  • Joan Sales, Uncertain Glory (Londres: MacLehose Press, 2014), traducció de Peter Bush, pàg. 406

 

Traducció a l’alemany:

»Hier – wie in anderen Dingen – irrte Soleràs gewaltig. Einmal hat er sogar zu mir gesagt: ›Wenn ich mich bisher noch nicht umgebracht habe, so deshalb, weil ich es vorziehe, ein gescheiterter Selbstmörder zu sein, ein Versager sogar beim Selbstmord!‹ Ja, das hat er einmal wörtlich zu mir gesagt. Vielleicht war es nicht mehr als einer dieser dummen Sprüche, die er so gerne von sich gab, aber oft verbarg sich in seinem sinnlosen Gerede ein Körnchen Wahrheit. Und verzeihen Sie bitte, dass ich schon wieder so viel von Soleràs spreche.«
   »Ihnen verzeihen? Aber ich sagte Ihnen doch schon, dass ich mit Ihnen eben gerade über Soleràs reden wollte. Ist es denn verboten, über Soleràs zu reden?«
   »Bei diesem ›Galadinner‹ hatte ich den Eindruck, Sie wollten nicht, dass ich über ihn spreche.«

  • Joan Sales, Flüchtiger Glanz (Munic: Hanser, 2015), traducció de Kirsten Brandt

 

—En Soleràs errava greument en això com en altres coses; una vegada arribà a dir-me: «Si no m’ha vagat mai de suïcidar-me és perquè prefereixo ser un suïcida fracassat, ¡el fracàs fins en el suïcidi!» Sí, em va dir literalment això, una vegada; potser no era més que un estirabot, com tants en deia, però sovint els seus estirabots amagaven un fons real. I excusi’m altra vegada si li parlo tant d’en Soleràs.
   —¿Excusar-lo? Però si ja l’hi he dit, és precisament d’en Soleràs que vull parlar-li. ¿És que està prohibit parlar d’en Soleràs?
   —En aquell «dinar de gala» em va semblar que a vostè no li agradava que n’hi parlés.

  • Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956]), pàg. 475

Mot relacionat