[…] Perquè realment de cap manera no ens explicaríem tan bé el doble sentit d’entabanar com partint del nom d’aquesta herba intoxicadora: entabanar, en efecte té el sentit de ‘marejar, pujar al cap’ a les nostres Illes: «torbar es cap algun liquor, pudor» etc. defineix el DFgra. i «umplir es cap d’algun vapor que el torni, encalabrinar; apestar ab algun olor fort o dolent» els diccs. Tarongí i Amengual; «entêter par quelque odeur forte» diu el menorquí de FebrCard., «marejar d’olor massa forta» matisa Moll en el parlar de Ciutadella; ja escrivia l’agut glosador menorquí JVivó (1715-80), d’altra banda: «la millor opinió / era que s’era esclatada, / perquè estava ben inflada, / rodona com un tambó: / que deixava anà un’olor / pudenta qu’entabanava».
Però és que n’hi ha per a tots els gustos: «s’olor des fonoi marí umpl de tal manera s’aire, que s’embatol no és capaç de dur-la-se’n, i casi entabana»; «un baf d’aumesc que entabana»; «ja sentia sa calentor per ses cames i sa fumassa m’entabanava de tot»…
Joan Coromines, entrada TABAC, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 171
Torneu a entabanar [2]
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...