Un far és una torre, construïda arran la costa, que porta en la seva part superior un llum potent per orientar la navegació. A l’edat mitjana el mot far o faró identificava una foguera que servia de senyal. És sinònim del que, també des d’aquelles èpoques passades, en català s’anomena alimara, mot manllevat de l’àrab. I és que, a inicis del segle XII, Mequinensa i Tortosa ja disposaven d’una xarxa de senyals òptics o alimares. Podien fer-se fars o alimares en qualsevol punt del territori, però la lògica geogràfica feia que s’aprofitessin els punts amb major visibilitat. Ara bé, si en aquests punts a més s’hi erigia una torre, s’incrementava la visibilitat respecte al seu entorn immediat. Aquestes defenses reberen diversos noms: els més usuals són talaies, torres de guaita o torres de moro (no pas perquè estiguessin construïdes per ells, sinó perquè estaven construïdes per a ells). Les seves funcions eren múltiples: vigilar perquè no desembarqués ningú, persona o animal, que portés alguna malaltia contagiosa; avisar de l’arribada i partida d’embarcacions, o de naufragis; informar de possibles malvestats naturals, com ara temporals i naufragis. Però la seva funció principal, sobretot, era tocar a rebat —el toc de moros— contra els enemics arribats per la mar. En català, fins ben entrat el segle XX, per referir-se als fars parlaven de llanterna o fanal.
[…] El primer far de què tenim notícia certa és el d’Alexandria. És el més famós de la història. El far era situat a l’illa de Pharos, just davant de la ciutat d’Alexandria, i d’aquí deriva el nom far.Els fars de Catalunya. De nord a sud per la costa (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010)
Comentaris recents
rabosa
Guineu, guilla o rabosa son noms amb els que, en d...
rabosa
Rabosa es un término netamente aragonés... Inclu...
s’ha acabat el bròquil
Alto les seques, que s'ha acabat el bròquil...
partir palletes
Partir peres o Partir palles: barallar-se, deixar ...
s’ha acabat el cafetí!
... i els torrons....