Us volia comentar, sobre celobert, que la meva besàvia n’hi deia sulivert, i tothom a la família se’n recorda, ja no la fem servir aquesta paraula, ni l’he sentida mai fora de casa. Som de Mont-roig del camp, al Baix Camp. Una altra part de la família en diu badiu, però al ser de Badalona suposo que ja la coneixeu.
—Helena Carreras i Nolla (Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Nosaltres no diem celobert sinó desllunat. És curiós que els catalans es fixen en el cel (cel-obert) i els valencians en la lluna (des-lluna-t).
—Imma Ibáñez (Bétera, Camp de Túria)
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...