Afrodita és la deessa de l’amor, identificada a Roma amb l’antiga divinitat itàlica Venus. Sobre el seu naixement es transmeten dues tradicions diferents. Una la considera filla de Zeus i de Dione; l’altra, d’Úran, els òrgans sexuals del qual, tallats per Cronos, van caure al mar i van engendrar la deessa, la dona «nascuda de l’escuma del mar» o bé «nascuda del semen del déu». Tot just sortida del mar, Afrodita va ser portada pels zèfirs primer a Citera, i després a les costes de Xipre, on fou acollida per les Estacions i conduïda per elles a l’estatge dels Immortals. Posteriorment, Plató es va imaginar l’existència de dues Afrodites diferents: l’Afrodita Urània, nascuda d’Úran (el Cel), deessa de l’amor pur, i la filla de Dione, l’Afrodita Pandemos (és a dir, l’Afrodita Popular), deessa de l’amor vulgar. Però aquesta és una interpretació filosòfica tardana, que les versions més antigues del mite desconeixen.
Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí
Torneu a Afrodita
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...