en un salt loc adv

Definició

Molt ràpidament, amb poc esforç per anar a un lloc.

Va anar a buscar els resultats de la selectivitat en un salt; tenia ganes de saber si havia entrat a la universitat.

També és diu en dos salts, en quatre salts i, sobretot en valencià, en un bot. 

Ara vaig a la farmàcia en un bot i t’ho duc de seguideta.

Usos

  • —Vol que li pugi a cercar jo, la noteta? Així no haurà de muntar escales.
       —No, filla, no. No la trobaries pas: la tinc molt ben desada: saps? Tu, tu, no et moguis d’aquí —respongué la vella amb un peu ja fora del cotxe—. Ja ho veuràs: en un salt torno a ser aquí baix.
       —Mare, no faci compliments: miri que vostè s’ofega.
       —Et dic que no et moguis, dona; no et moguis.

    Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])
  • Bé, el balanç és bo: té prou coberts, la verdura i la carn són de primera, hi ha pomes i taronges, i queda una mica d’aquella pasta fullada que, si l’escalfa, podrà servir. Anirà en un bot al forn i de segur que Madame Devien la hi escalfa en un no res.

    Isabel-Clara Simó, L’amant de Picasso (Alzira: Bromera, 2015)

Tema de la setmana

Locucions i frases fetes suggerides pels subscriptors. La d’avui és una proposta de Vicent Loscos, d’Agramunt (Urgell), que ens diu: «La mare ho deia molt: ‘Vés en un salt a la pastisseria i porta una barra de mig’. També surt a la cançó del fum, fum, fum de Nadal: ‘Jo faré deu mil camades, en un salt totes plegades’».

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

7 comentaris a “en un salt”

  1. Jordi Sala — Barcelona

    No cal que digui que respecto, ni molt ni poc sinó tot el contrari, el que faci cadascú. [A veure quin dia serem demòcrates de debò i no caldrà preludiar això. Personalment, crec que encara falta molt.]

    No havia escoltat mai dir: “en un salt, en dos salts, en quatre salts, en un bot”, etc. A mi em sona a un ball dels anys seixanta que es deia “La Yenka”. A casa meva i al meu barri de Barcelona (Sans, sense T, és clar), sempre n’havíem dit fer alguna cosa en una ESGARRAPADA!

    Respon
  2. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Una observació sobre el verb “escalfar”: Com a l’exemple extret de “L’amant de Picasso” de l’Isabel-Clara Simó, en el dia d’avui, és cada vegada més comú sentir dir: “escalfar aigua”, “escalfar un plat” etc… La meua padrina, ella, feia una petita distinció entre “escalfar” i “fer escalfar”.

    Cada matí, la meua padrina feia escalfar la llet. No era ella qui l’escalfava directament. Ella, posava una casserola plena de llet sobre un fogó de la cuina i era el foc que escalfava la llet. Ella, la feia escalfar.

    Respon
    • Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

      Joan, d’Elna: A les comarques gironines fem com vosaltres. No escalfem la llet sinó que la fem escalfar. Omplim de llet un ansat o tupí, el posem al fogó i fem escalfar la llet.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arrufar les cellesostatge