empelt m

Definició

Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.

A «La cançó del cansat» (1979), Ovidi Montllor va escriure: «Quede clar, també, que són covards / tots els qui obliden les arrels. / Seran branca d’empelt en altres prats. / I en la mort, rellogats dels estels».

Etimologia

Probablement del llatí vulgar emputare (de putare, ‘podar’), alterat potser en empeltare per influx de pellis, ‘pell, escorça’.

Usos

  • Aquest llibre [La via valenciana, d’Ernest Lluch] marca un camí i significa un salt cap a anàlisis de major rigor i densitat teòrica. Treballs de recerca acadèmica i no acadèmica, tesis, ponències en encontres d’economia, memoràndums de les institucions econòmiques, treballs dels gabinets tècnics de les cambres de comerç, de les caixes d’estalvis o de qualsevol institució o empresa que es bellugava aleshores rebran l’empelt intel·lectual tàcit o explícit del llibre.

    Vicent Soler, «El Lluch valencià» (L’Avenç, núm. 263, novembre 2001)

Tema de la setmana

En record d’Ernest Lluch

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esbotzarpunyent