Definició
Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls.
Etimologia
D’emboçar, derivat de boç o del llatí imbucciare, de bucca, ‘boca’.
Usos
En aquell moment passava l’avi Moixell abrigat amb la seva capa i, traient la barba per sobre l’emboç, exclamà:
Joaquim Ruyra, La parada (1919)
—Oidà!, que no ho sabeu? Avui ha nascut en Pelanassos i li han fet un bateig! Ets arbres s’han llevada sa gorra, es Montseny s’ha posat mantellina blanca i sa rosada s’és tornada confits.
—Bona, bona! —cridàrem tots. I certament semblava que ens haguessin donat la bona nova del naixement d’un ésser xamós, que portava alegria. Havíem de fer quelcom divertit: ho teníem al cor d’una manera indeterminada.
Tema de la setmana
Joaquim Ruyra va morir ara fa 70 anys a Barcelona, pocs mesos després que hi entressin les tropes franquistes. El 2008 va fer 150 anys del seu naixement. Josep Pla en va dir: «Ruyra conegué com ningú la nostra llengua; en maneja l’esperit d’una manera perfecta; en domina la intel·ligibilitat i tots els seus matisos fins a extrems insuperables». I també: «Una prosa guanya molt posant-hi les ombres corresponents. Ruyra té el do de la manipulació de les ombres.» Aquesta setmana en veurem uns quants fragments, amb les ombres corresponents.