cim m

Definició

Punt més elevat d’una cosa; punt més elevat d’una muntanya.

El cim d’un pujol. El cim d’un campanar.

Els cims més alts del Pirineu són encara coberts de neu.            

Arribar algú al cim de la glòria, del poder.

Etimologia

De cima, del llatí cyma, ‘brot o tija tendra de la col i d’altres plantes’, que en la baixa època prengué el sentit de ‘capdamunt o cimal dels arbres, de les mates’: d’ací el sentit de ‘cim, punt culminant’ en general que el mot cima ha pres en totes les llengües romàniques; el masculí cim s’explica per influència del gènere dels sinònims som (summum) i cap; el llatí cyma fou manllevat del grec kma [κῦμα], ‘tany o brot tendre’, ‘ona, onada’.

Usos

  • M’han preguntat, entre altres coses, si hi havia alguna cosa que no hagués fet mai i que m’hauria agradat fer. Els he dit que sí: un quatre mil. No m’han entès. Els ho he explicat: un cim de 4.000 metres. He pujat als principals cims del Pirineu que tenen més de 3.000 metres, l’Aneto, la Pica d’Estats, la Maladeta, el Mont Perdut… Però al Pirineu no n’hi ha cap, de quatre mil, com als Alps: el Mont Blanc, que és el més alt de tots, el Cerví, la Jungfrau, el Monte Rosa… M’hauria agradat haver-hi pujat, però no vaig tenir mai l’ocasió de fer-ho.

    Albert Jané, Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006) (Barcelona: Llengua Nacional, 2014), pàg. 84
  • I la culminació del procés d’extinció s’efectua amb la promoció social, que és l’instrument més pervers perquè es disfressa de generositat, d’obertura, d’igualtat… Les llengües minoritàries desapareixen sovint pel cim, vull dir que els primers a abandonar-les són els més rics, més cultes, els que tenen més interès a ser ben vistos pels nous amos. La noblesa i la gran burgesia varen ser els primers a acceptar i a difondre el sistema francès, perquè la monarquia francesa els va proposar una integració ràpida, sinònim d’enriquiment personal. A mesura que varen passar les dècades i, a França, a mesura que els valors republicans es varen anar consolidant, la petita burgesia, els obrers i, al final, els pagesos, també varen comprendre que el seu interès i el de la seva mainada era saber francès.

    Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 83

Tema de la setmana

RodaMots fa 20 anys. 4.420 mots enviats fins avui. Per celebrar-ho, la setmana que ve us proposarem un enigmot: haureu de trobar vosaltres el tema de la setmana. Amb premis molt especials entre els encertants.

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “cim”

  1. Maria Bruguera — Palafrugell

    Derivat de cim, a Palafrugell s’usa acimalat -ada, en el sentit d’estar ple fins a dalt, sobretot, pels plats de menjar: Com vols que s’acabi l’arròs, si se n’ha fotut un plat ben acimalat!

    Respon

Deixa un comentari a Ramon Torrents

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rengconte