cardar v

Definició

1  Copular (col·loquial, vulgar).

2  Fotre. Segons Joaquim Pomares (Diccionari del català popular i d’argot), «a les comarques gironines substitueix el verb fotre en la majoria de les accepcions»: M’has ben cardat! Carda el camp! Et cardaré un mastegot que veuràs.

Etimologia

De card, del llatí cardus, mateix significat. Originàriament cardar és o era ‘sotmetre (una fibra tèxtil) a l’acció de la carda’, i la carda era un raspall o estri per a pentinar les floques de cotó i de llana. Els uns tenen la fama i els altres carden la llana

Usos

  • «Qui no carda a Olot no carda enlloc» és una frase que ha fet fortuna: potser per això més d’un ciutadà està convençut que aquest verb és privatiu de la capital de la Garrotxa. I, no obstant, el fan servir els escriptors més barcelonins de la literatura recent, llavors moderns i ara vintage, com Terenci Moix a Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe («Que ben cardada vas, nena») i Montserrat Roig a L’òpera quotidiana («L’única veu que m’era amiga era la de la Janis Joplin, sobretot quan diu allò que ha cardat amb cinquanta homes i que no n’hi ha cap que li faci companyia»). També la reivindica el barceloní Pau Vidal a 100 paraules per salvar. Afegim-hi que el grup de rock Karda Fàstic era de Vic, i que l’any 2005 l’editorial barcelonina Empúries va traduir el recull de relats de Charles Bukowski titulat The Fuck Machine amb el títol La màquina de cardar.

    Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage (Barcelona: Empúries, 2020), pàg. 44

Tema de la setmana

Tanquem la setmana dedicada a mots i passatges de Memòria vintage de Vicenç Pagès Jordà i escurem l’arreplec de virolla, que acaba dilluns! Ja heu triat quin llibre voleu a canvi del vostre donatiu? Moltes gràcies a tots els mecenes virolladors per contribuir al mecenatge de RodaMots!

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “cardar”

  1. Mario Candela — Alcoi

    La frase de Terenci Moix [“Que ben cardada vas, nena”] en sociolecte d’Alcoi significa “Que ben pentinada que vas, nena”, perquè hi ha una varietat molt popular d’agençament dels cabells que es diu, precisament, “cardat”. És utilitzat per nombroses dones ja adultes i els darrers anys ha propiciat una certa literatura irònica, com podeu veure a la divertida web tipografialamoderna.com

    Respon
  2. Eugeni S. Reig — Alcoi

    Amics de Rodamots,
    Us copie tot seguit l’entrada “cardar” del meu llibre El valencià de sempre.

    cardar
    Pegar una palissa (a algú).
    L’han cardat ben cardat i l’han deixat tot ple de llardons.
    En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella podem llegir:
    «Ara que, per a llenya, la que li fot el pare de Rafel a sa mare, i a ell també. L’altre dia havíem d’anar a fer llidons vora la via del tren, i Rafel no va poder vindre perquè per la nit son pare havia cardat sa mare, li va afonar una costella i van haver d’ingressar dos dies a l’hospital.»
    I en la mateixa novel·la, una mica més avant:
    «Nolo Ribes tenia mal repèl i molta més força que qualsevol de nosaltres. Barallar-se amb ell era eixir cardat i assenyalat.»
    En la rondalla «Pepolet i Bartolet» dins el llibre Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià recollides per Francesc Gascón, llegim:
    «Una vegada, van eixir a buscar nius, i en van trobar un en un arbre molt alt. De tant alt com era, una vegada dalt de les branques, se’ls va fer por de baixar i van haver de venir-hi els veïns del poble a rescatar-los, amb el consegüent castic del rector, que els va cardar el cul ben cardat.»
    En valencià també es diu apalissar, pegar una palissa (o una tangana)
    La llengua estàndard sol emprar apallissar, clavar (o donar) una pallissa, estovar
    En castellà es diu apalear, dar una paliza, sacudir, zumbar, zurrar

    Respon
  3. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego

    El mestre Eugeni S. Reig ja ho ha dit, però com diu el DNV cardar és, també a la Marina, pegar una palissa. Deu ser per l’educació amb els frarets del convent, però quan em deien “fuig! que et cardaran” sempre em ve al cap sant Blai, el primer i més famós dels cardats.

    Respon
  4. Albert de la Hoz Bofarull — El Clot, Barcelona

    Em sembla molt bé que s’expliqui en què consistia l’ofici de cardar, però mireu si era important que un dels carrers més amples del barri de la Ribera és el carrer dels Carders que era, com ara la Diagonal, una de les entrades a Barcelona.

    Per altra banda, en un viatge que vaig fer per la Provença, a la ciutat Ais de Provença em vaig trobar amb un carrer que es diu https://flic.kr/p/Gqs7Y

    Respon

Deixa un comentari a Albert de la Hoz Bofarull

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mandangaplegar